La tercera generació d’ordinadors (1964-1971) Circuits integrats

Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors a disposar de sistema operatiu que controlava l’execució dels diferents programes a executar.
L’aparició de l’IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuits integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superfície de les quals es col·loca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components electrònics. Això representa un gran avenç quant a velocitat i, en especial, quant a reducció de mida. En un xip de silici d’aproximadament un centímetre quadrat hi cap 64.000 bits d’informació. En nuclis de ferrita aquesta capacitat de memòria pot requerir prop d’un litre en volum.

La quarta generació d’ordinadors (1971 en endavant) – PC’s

La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una versió reduïda d’ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d’un minicomputador, sinó que anava dirigits a un mercat completament diferent.

Microprocessador

Els avantpassats (miniordinadors) del modern ordinador personal usaven tecnologia de circuits integrats, que van reduir la mida i el cost, comparat als transistors discrets. El procés va ser realitzat per circuits amb una gran quantitat de components disposats en múltiples targetes grans de circuits impresos. Els miniordinadors eren conseqüentment físicament grans i costosos en produir comparat amb posteriors sistemes de microprocessadors.

El microprocessador i la reducció de costos

Després que l'»ordinador en un xip» fos comercialitzat, el cost de produir un sistema de computació va caure dramàticament. L’aritmètica, lògica, i les funcions de control que prèviament van ocupar diverses costoses targetes de circuits, ara eren a un circuit integrat que era  molt  costós de  dissenyar però barat  de produir en grans  quantitats.

L’Altair 8800

El desenvolupament del microprocessador en un sol xip va ser un enorme catalitzador en la popularització  de veritables  computadors  personals barats i fàcils d’usar. L’Altair 8800, introduït en un article de la revista Popular Electronics en l’edició de gener de 1975, va fixar  en aquest llavors un  nou punt de baix preu per un ordinador, portant la possessió de l’ordinador a un mercat certament selecte en la dècada del 1970.

l’Imsai 8080

Això va ser seguit per l’ordinador IMSAI 8080 (un clon de l’Altair 8800), amb capacitats i limitacions similars. L’Altair i el IMSAI eren essencialment miniordinadors reduïts i eren incomplets: per connectar un teclat o un teletip a ells es requerien «perifèrics» pesats i costosos.

Micral N

A França, la companyia Réalisations et Etudes Electronique (R2E) formada per dos enginyers anteriors de la companyia de Intertechnique, André Truong Trong Thi i François Gernelle, va introduir al febrer de 1973 un microcomputador, el MICRAL N basat en el Intel 8008. Originalment, l’ordinador havia estat dissenyat per Gernelle, Lacombe, Beckmann i Benchitrite per a l’Institut National de la Recherche Agronomique per automatitzar mesuraments higromètriques. El MICRAL N va costar una cinquena part del preu d’un PDP-8, al voltant de 8500FF ($ 1300). El rellotge de l’Intel 8008 va ser fixat en 500 kHz, la memòria va ser de 16 kilobytes.

El microcomputador emergeix

L’adveniment del microprocessador i de la memòria d’estat sòlid va fer la computació casolana assequible. Els primers sistemes  de computadors per l’aficionat com, l’Altair 8800 i l’Apple I, introduïts al voltant de 1975 van marcar el llançament dels xips de processador de 8 bits de baix cost, que tenien suficient poder de computació per ser d’interès per a usuaris aficionats i experimentals. Per 1977, sistemes preensamblados com l’Apple II, Commodore PET, i el TRS-80 (més endavant denominats com la «Trinitat de 1977″ per la revista Byte) van començar l’era dels computadors personals mercadeados en massa; molt menys esforç va ser requerit per obtenir un ordinador operant, i aplicacions com ara jocs, processament de paraules, i fulls de càlcul van començar a proliferar.

Intent fallit de cinquena generació

L’any 1982, el Ministeri d’Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d’utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes.

El futur

Encara no s’ha trobat cap substitut comercial per als xips de silici. Entre altres, es parla dels ordinadors basats en ADN (on molècules d’ADN interaccionarien realitzant càlculs en paral·lel), dels ordinadors quàntics (Que no estarien basats només en el 0 o l’1, sinó també en un conjunt d’estats intermedis típics de la física quàntica).