Entre 1939 i 1944, Howard H. Aiken de la Universitat Harvard, en col·laboració amb IBM, va desenvolupar el Mark I o ASCC, conegut com a Calculador Automàtic de Seqüència Controlada. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d’alt, i pesava 5 tones. Tenia 700.000 elements mòbils i d’alguns centenars de kilòmetres de cables. Podia realitzar les quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de cinta perforada.
Operava amb nombres de fins a 23 xifres decimals, tenia una capacitat de memòria de 72 números de 23 xifres i podia multiplicar dos nombres de 10 xifres en 10 segons. Estava basat en relés elèctrics, que permeten tancar i obrir un circuit i el formaven un nombre de 5.000. Funcionà del 1944 fins al 1959.
El Mark 1, i les versions que posteriorment es van realitzar d’aquest, tenien el mèrit d’assemblar-se al tipus de màquina ideada per Babbage, encara que treballaven en codi decimal i no en binari.
L’avenç que van donar aquestes màquines electromecàniques a la informàtica va ser ràpidament entristit per l’ENIAC amb els seus circuits electrònics.
Història dels ordinadors 